Dan Perjovschi, Virus Diary (Rich-Poor), 2020
Cortesia de l’artista i https://www.internationaleonline.org/
Dibuixos efímers fets amb retolador permanent
Que la realitat supera la ficció ja ho sabíem, però el guió d’aquest any 2020 és difícil d’assimilar: pandèmies, crisi econòmica global, desigualtats, racisme, feixisme, psicòpates presidint alguns dels països més poderosos del món…
Entre la incredulitat, la gravetat i la impotència, sovint guanya la necessitat d’una quotidianitat rutinària que estructuri el nostre dia a dia. No som els primers ni serem els últims. El dia 2 d’agost del 1914, Franz Kafka escrivia al seu diari: “Avui Alemanya ha declarat la guerra. Per la tarda vaig anar a nadar”.
Aquests mesos de confinament hem estat més connectats que mai, a fi de compartir una situació que ens sobrepassava. Aquesta necessitat compulsiva d’estar presents via digital ha trobat moltes institucions en un procés de repensar-se profundament. Quin paper juga l’art i la cultura en tot això? Com pot contribuir a pensar-nos en relació al món? Cóm ser més horitzontals i participatius? I també, cóm incorporar definitivament l’aspecte digital als programes de les institucions?
Mentre romanien tancats, museus, galeries, institucions culturals i iniciatives independents han apostat, amb més o menys fortuna, per oferir accés als seus arxius audiovisuals, programar xerrades per pensar i repensar sobre la situació i les seves conseqüències o encarregar obres des del confinament als artistes. Mirem, escoltem, opinem i compartim les bones intencions i la voluntat de ser millors, quan, abans de finalitzar l’estat d’alarma, ja vèiem que les coses no han canviat massa, amb presses per obrir abans les terrasses dels bars que els museus i els teatres i que, tot i el massiu consum de cultura durant el confinament, a l’hora de la veritat, el camí cap a la precarització segueix sense fre.
Què fàcil és parlar de re-pensar, re-definir i reinventar-ho tot! Què ràpids a l’hora de penjar als nostres perfils en xarxes socials l’eslògan de justícia del moment! I què brillants alguns comentaris a twitter! Som humans i al llarg del dia els nostres sentiments es mouen entre el meme i el drama, entre l’ocurrència i la gravetat del pes de la tragèdia
Com ha passat en altres moments de la història, hi ha situacions en què la realitat és tan dura, tan desconcertant i injusta, que només mitjançant la representació exagerada (les caricatures d’Honoré Daumier per mostrar allò que no li agradava de la societat en la que vivia), satírica (els fotomuntatges de John Heartfield dels anys 30 i 40 amb, per exemple, “Hitler empassant-se or i parlant ferralla”, literalment) o els aguts comentaris fets amb un dibuix molt esquemàtic (“efímer però dibuixat amb retolador permanent”, com diu Dan Perjovschi) es pot ser tan precís com un bisturí de dissecció.
