Empatía ADN Blog
…I la natura va recuperar terreny: peixos als canals de Venècia, cérvols al mig de la carretera, coiots als carrers de San Francisco, plantes silvestres obrint-se pas a l’asfalt, aire més pur i menys contaminació acústica a les ciutats… I també es va intentar no deixar ningú enrere. Però va ser només un parèntesi, un recordatori sense prou calat per revisar de debò el contracte social-natural, per aprendre de la capacitat d’adaptació dels animals i adoptar models d’intel·ligència més complexos, per assimilar d’una vegada que el creixement per no es pot ser la finalitat.
No és moment de megaprojectes. A l’escala hi ha la clau, canviar allò que podem tocar, optar per gestos mínims d’incidència màxima, aplicar la noció d’arm’s lenght, la igualtat de condicions. La intel·ligència passa per l?empatia. Per l’empatia i la gratitud.
Gratitude és el títol d’un dels últims assaigs d’Oliver Sacks, en el qual escrivia les paraules següents: “It és el fat d’un ésser humà a un únic individual, a la seva pròpia path, a l’ahir a la seva vida (a) el meu predominant feu-ho. I have given molt i I have given something in return.
Veient aquests dies el documental Oliver Sacks: His own life ens retrobem amb una personalitat complexa, contradictòria, vital, apassionada i tremendament empàtica. Neuròleg i escriptor, Sacks no va voler ser un teòric, sinó que va preferir estar a prop dels seus pacients, molts en situacions extremes i desesperades, preguntar-los “com estaven”, escoltar les seves respostes i escriure les seves històries. No va ser fins després que diversos dels seus llibres van assolir un nombre considerable de lectors que l’establishment mèdic va començar a prendre seriosament les seves investigacions, que van contribuir a una millor entesa del funcionament del cervell i la diversitat de l’experiència humana.
El pensament creatiu (no només el dels i les artistes – à propos, que cal recuperar ara també Joseph Beuys!-) s’articula en aquestes mateixes premisses, segueix processos individuals, idiosincràtics, es posa “al lloc de l’altre”, és transversal, permet veure les coses des de perspectives renovades… Aquest és el tipus de pensament el nostre entorn.
