L’obra de Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) explora nous models narratius basats en el que es podria denominar el còmic expandit, en el qual inclou constants referències a la ciutat i a la seva gran varietat de subcultures. Utilitza amb freqüència dibuixos de multituds o de múltiples escenes en les quals es desenvolupa molta acció, i el sistema narratiu que empra es basa en escenes sense aparent connexió entre elles. Els dibuixos són mapes de situacions, és a dir, escenes que mostren les diferents accions que la gent realitza allí. La muntanya de Montjuïc (un lloc sovint utilitzat per a trobades homosexuals ràpides a la nit), la plaça de Catalunya (amb els grans magatzems El Corte Inglés, els carrers que envolten la plaça i tota la zona subterrània amb els seus aparcaments i vagons de metre) i la platja (com a lloc de relació i intercanvi) són alguns dels escenaris triats per Francesc Ruiz per a mostrar les mil i una escenes i situacions que tenen lloc a la ciutat. El mètode de treball de l’artista consisteix a realitzar dibuixos que després digitalitza i exposa en forma de collage de fotocòpies pegades en la paret.
Algunes de les seves peces més recents són Yaoi Ayor (un dibuix de gran format inspirat en el yaoi, una variant del manga japonès, que suposa una reflexió sobre la idea de la projecció de les fantasies privades així com una revisió dels discursos dels diferents gèneres, a través del seu desdramatización) i Francesc Ruiz i QDQ (una instal·lació de dibuixos que recreen i tradueixen l’entorn del carrer Doctor Fouquet de Madrid, realitzada a partir d’informació trobada en internet i en la guia qdq, en la qual els desenfocaments i les zones mortes permeten a l’artista moure’s entre la realitat i la ficció alhora que evidencien les ambigüitats que generen tots els sistemes de representació.
Soy Sauce, el projecte de Ruiz per al Espai 13 de la Fundació Joan Miró, consisteix en una col·lecció de còmics (nom que rep un format de 24 pàgines, 26 x 17 cm, en blanc i negre i amb la coberta en color) que conten les aventures d’un determinat grup de persones a Barcelona. Cadascun d’aquests còmics apareix cada cert temps al llarg de vuit mesos, la qual cosa permet a l’artista desenvolupar una estratègia narrativa a partir d’un exercici de metacómic. La idea darrere de tot el procés és generar expectació, crear el desig i la necessitat de seguir la història, per part dels amants de la lectura de còmics i també entre els artistes. Els còmics es distribueixen d’una manera innovadora, de manera que cada nou número només es pot trobar en un únic punt de distribució. La trama de Soy Sauce porta al lector per diferents llocs de la ciutat, de manera que el lloc on acaba una història és el punt de distribució del següent número. El lloc web www.somossauce.net és una font permanent d’informació sobre la Salsa de Soia així com un punt de trobada per a aquells seguidors de la història.
El títol Soy Sauce és un joc de paraules: com a expressió espanyola es traduiria com “soc un salze”. El significat del títol, que fa referència al sushi i al menjar xinès, però també a un estat d’ànim melancòlic (de “desmai”), s’anirà aclarint a mesura que es desenvolupi la trama.
Amb la seva proposta de desenvolupar una comunitat de seguidors o fans de Soy Sauce, Francesc Ruiz utilitza el format del còmic, com ell mateix explica, “com un parany per a investigar la possible economia de les relacions que podria desenvolupar-se a través d’aquesta iniciativa”. El seu objectiu és explorar les idees de col·leccionisme, desig, obsessió, pertinença, exclusivitat, comunitat, temporalitat, distribució, realitat, virtualitat, fantasia, aventura, ciutat i subcultura.
Montse Badia
