Portar artistes en un vaixell fins a una illa remota del Sud del Pacífic perquè puguin treballar amb biòlegs marins, especialistes en medi ambient, cineastes i activistes, al mig del no-res i amb materials insospitats al seu voltant. Aquest és el projecte que desenvolupa TBA21 Academy, una part de la Fundació TBA21, de Francesca Thyssen-Bornemisza, que afegeix a la producció artística, la recerca d’aquesta confluència art i ciència perquè l’art sigui una part integral del procés de pensar críticament i de buscar solucions relacionades amb la crisi climàtica, més concretament, en relació amb la defensa i la conservació.
La idea de posar a treballar junts artistes i científics no és pas nova. A finals dels 60, va sorgir Experiments in Art and Techonology (E.A.T.), una iniciativa sense ànim de lucre per tal de desenvolupar col·laboracions entre artistes i enginyers. D’aquesta manera, els artistes ampliaven el seu paper a la societat, contribuint a explorar els límits de les innovacions tecnològiques i el seu impacte a l’individu. John Cage, Robert Rauschenberg i Öyvind Fahlström van ser alguns dels artistes que van participar d’aquest programa, que va aconseguir el seu cim al Pavelló de la Pepsi, a la Fira d’Osaka de l’any 1970.
Un exemple més recent ho hem tingut els darrers mesos al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, mostrant deu projectes artístics sorgits en el context d’Art al CERN, un programa de residències i producció per artistes al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) de Ginebra. L’exposició Quàntica planteja un tema tan fascinant com inabastable, perquè explora allò que és invisible, no la realitat que veiem a partir de la informació que en tenim, sinó aquella que obre diverses possibilitats de manera simultània. Quàntica presenta dos itineraris, un d’artístic (amb 10 propostes) i un altre de científic (com a introducció a nou aspectes derivats de les investigacions que es fan al CERN), que s’entrecreuen i es complementen.
Les metodologies artístiques i científiques comparteixen alguns aspectes. El rigor i la investigació, però també la intuïció i l’experimentació en són una part essencial. També comparteixen una part menys amable: sovint tendeixen a ser identificats, per part de l’opinió pública, amb discursos i llenguatges críptics i inaccessibles. Un fet que no deixa de ser curiós perquè a priori, tots dos exploren aspectes crucials per al nostre present (i futur!). Potser això es relaciona amb el fet que les dues pràctiques tenen a veure amb l’àmbit de la incertesa i que l’expansió de la investigació és directament proporcional al nombre d’interrogants nous que s’obren.
“Art i ciència estan inextricablement vinculats; tots dos són maneres d’explorar l’existència, el que és ésser humà i quin és el nostre lloc a l’univers”, deia fa poc Rolf Hauer, director del CERNE, “tots dos requereixen domini tècnic, i tots dos intenten explorar els límits del potencial humà”.
[Article publicat a Bonart, 2019]
