El registre dels actes i, sobretot, la seva repetició, és una preocupació constant en l’obra de Peter Land (Aarhus, Dinamarca, 1966) amb la qual l’artista explora les condicions bàsiques de l’existència i intenta trobar sentit a actes que semblen mancats de sentit. L’artista realitza els seus registres en situacions estranyes, sovint grotesques, caricaturitzades o portades a l’extrem per a aconseguir una definició més clara dels problemes als quals s’enfronta. Els vídeos, dibuixos i instal·lacions de Land solen mostrar-li en processos obsessivament repetitius condemnats al fracàs: vestit com un showman de televisió passat de moda que intenta sense èxit asseure’s en un tamboret, però cau una vegada i una altra (Pink Space, vídeo, 1995); intentant pintar el sostre d’una habitació pujat a una escala de mà sense poder evitar caure una vegada i una altra (Step Ladder Blues, vídeo, 1995); posseït per estranys somnis que ho col·loquen en situacions ridícules i angoixants (The Strange Dream Came Back Again LastNight, sèrie de dibuixos, 1997); La caiguda per una escala sense fi (The Staircase, vídeo, 1998); l’enfonsament amb la seva barca en un llac (The Lake, vídeo i fotografies, 1999). Com un Sísif intranscendent i deliberadament còmic, Land cau, s’aixeca de nou i torna a caure una vegada i una altra, enfrontant-se a les seves pors en un intent permanent de superar-los. Com el propi artista va declarar una vegada: “Crec que en el meu propi treball, a través del registre d’actes i la seva repetició, estic tractant de reflectir algunes condicions bàsiques de la meva pròpia existència i tal vegada omplir d’alguna mena de significat aparent el que no té sentit. Tal vegada aquest significat és exposar el que no té sentit (…) Gran part del meu treball se centra en la desil·lusió; la sensació que el significat se t’escapa quan més el necessites; quan creus que has entès el món tal com és i has posat les coses en la perspectiva correcta, de sobte succeeix alguna cosa que soscava aquesta sensació. El teu món s’esfondra i has de començar de nou”.
En posar-se en situacions que estan clarament en desacord amb les normes de la societat, l’artista busca revisar o renovar les percepcions de si mateix o el significat social de la seva ocupació. Una vegada més, l’artista es descriu a si mateix en les seves pròpies paraules: “En tot el meu treball, tracte d’aïllar diferents aspectes de la meva pròpia autopercepció. És com posar a prova la meva pròpia identitat per mitjà de reflexions en forma de gravacions de mi mateix en diferents situacions escenificades. Aquestes situacions són sovint grotesques, caricaturitzades o portades a l’extrem com una manera d’aïllar i ampliar el tema, per a cristal·litzar-lo i mediar-lo el més clarament possible per a mi, així com per a un possible públic. Considero l’extrem com una manera de centrar-se, o com va dir una vegada el pintor danès Asger Jorn: ‘O vas als extrems o no vas en absolut’ (…) La principal raó per la qual m’uso a mi mateix com a figura en el meu treball té a veure amb la idea de narració. “Em sentiria incòmode utilitzant a una altra persona perquè considero que el meu treball és més aviat una declaració d’intencions, i utilitzar a una altra persona seria com posar paraules en boca d’una altra persona. Crec que desdibuixaria el significat de l’obra”.
Creada especialment per a Espai 13, la instal·lació Hasty Departure és una escultura que bé podria descriure’s com una manera de congelar una acció impossible i completament fora de control. Podria ser fàcilment una escena extreta d’una pel·lícula de Buster Keaton o Harold Lloyd, o la caricatura més absurda i surrealista: una cama, sostinguda per una mà, desapareix a través del sostre. En l’altre extrem, la mà sosté una maleta que s’ha obert i vessa el seu contingut en el sòl. Una sortida precipitada, en efecte.
Unes portes diminutes ens conviden a travessar un llindar que ens resulta completament impossible de negociar. Aquesta obra ens porta inevitablement a la ment els contes de Lewis Carroll (pel qual Peter Land es confessa completament fascinat), així com les il·lustracions originals de Sir John Tenniel per a Alicia al país de les meravelles, un important punt de referència per a aquest artista danès. Igual que Carroll, Land ens convida a entrar en una dimensió diferent, on les coses segueixen una lògica diferent de la qual dicten les normes, un món en el qual les conviccions i creences que crèiem fermament arrelades es tornen transitòries i poc fiables.
En la seva obra, Peter Land es converteix en un analista del nostre temps, lúcid i melancòlic a parts iguals. L’artista es proposa personalment com a objecte d’estudi, amb el seu cos, el seu això, els seus dubtes i les seves pors, per a revelar la fragmentació, la dignitat i l’absurd dels homes contemporanis, tal com es veu en les imatges quotidianes que es transmeten a través dels nostres codis culturals i els mitjans de comunicació. Com tan encertadament afirmen Renate Wiehager i Knut Nievers en el seu text “Ground-less”: “Allí on la seva mirada es gira en la seva cerca d’una ‘unitat’ darrere del món quotidià que doti de sentit a la vida, arriba a reconèixer la seva immanència. No hi ha una resposta redemptora per a la pregunta, formulada repetidament i tractada com una repetició i una acció repetida com la de Sísif: “Què estic fent aquí?”
Montse Badia
Març 2005
