Simon Starling (Epsom, Anglaterra, 1967) basa el seu treball en una intensa cerca que comprèn constants viatges, minucioses recerques i l’establiment de connexions entre llocs, objectes i circumstàncies històriques i culturals. Sovint contraposa literal i metafòricament estructures o dinàmiques, i conclou amb processos que comporten la transformació d’un objecte o una substància en una altra distinta per a així descobrir insospitades relacions entre elements que, a priori, semblaven dispars.
Amb freqüència, els seus treballs impliquen processos i esforços que semblen desproporcionats en relació amb la finalitat perseguida. En Kakteenhaus/Cactus House (Portikus, Frankfurt, 2002), va transformar l’espai expositiu en un gran hivernacle per a albergar un cactus que ell mateix havia portat del sud d’Espanya. Les condicions ideals de temperatura i humitat que el cactus precisava per a la seva supervivència eren proveïdes pel motor d’un automòbil també situat en el recinte de l’exposició i unit, per mitjà de tubs i cables, a un Volvo vermell aparcat en l’exterior de Portikus.
Altres treballs seus tracten aspectes relacionats amb les nacionalitats, les fronteres i la forma en què es defineixen els valors culturals. Per exemple, en Rescued Rhododendrons (2002), transportava set plantes de rodondendro del nord d’Escòcia (on actualment se les considera pernicioses per a l’equilibri mediambiental) al sud d’Espanya, en un procés que revertia la introducció d’aquesta planta a Gran Bretanya en el segle XVIII, precisament des d’Espanya.
En Flaga (1972-2000) (2002), Simon Starling emprava el procés mateix de la singularización d’articles produïts en massa per a fer-los únics en conduir un Fiat 126 de color vermell, fabricat a Torí, fins a Cieszyn, a Polònia, on va fer substituir algunes parts de la carrosseria original per altres fabricades a Polònia. Amb això va exemplificar, de la manera més artesanal i complicada possible, no sols passatges d’una història política i industrial compartida per Itàlia i per Polònia, sinó també una globalització que sovint comporta la cerca de nous mercats i d’una mà d’obra més barata.
En altres treballs de Simon Starling apareixen referències al moviment modern, i al fracàs de les seves utopies, en un intent per recuperar aquell impuls ideològic. Crea, llavors, rèpliques artesanals, confeccionades amb materials trobats, de llums (Home-made Henningsen, PH5, 2001) i altres objectes, que -si bé a l’origen van ser ideats per a una millora democràtica de l’entorn vital- amb el temps s’han convertit en exclusius objectes de col·leccionista.
Exposition, el projecte que Simon Starling ha realitzat específicament per al Espai 13, contraposa la tecnologia contemporània més avançada i l’evolució del moviment modern, prenent com a referència l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, que va representar un veritable aparador tant de la tecnologia com del disseny alemanys de l’època, amb uns magnífics dissenys d’exposició creats per Lilly Reich.
El punt de partida de Exposition és un metall preciós, el platí, que en el Espai 13 apareix doblement: d’una banda, en les fotografies fixades a la paret -que mostren imatges del disseny creat per Lilly Reich per a l’exposició d’enginyeria alemanya de l’any 29, obtingudes amb el mètode d’impressió fotogràfica amb platí (molt emprat entre 1860 i 1920)-; per una altra, en la il·luminació d’aquestes fotografies, mitjançant una cèl·lula de combustible d’hidrogen, en el funcionament del qual el platí constitueix també un element essencial, perquè actua com a catalitzador que fa possible la reacció necessària entre l’hidrogen i l’oxigen, donant com a resultat la producció de corrent elèctric i una quantitat residual d’aigua.
Les fotografies i el generador es troben separats per un envà lleugerament corb de cristall fumat, que suposa, en realitat, una apropiació dels dissenys de Lilly Reich per a Barcelona. En el Espai 13, el cristall és, també, un mirall translúcid, en la distorsionada superfície del qual tots dos elements es fusionen visualment.
D’aquest mode, les contradiccions de dos moments històrics i geogràfics conflueixen i es contraposen: d’una banda, el fracàs de les utopies del moviment modern, l’estètica del qual ens ha arribat desproveïda de l’impuls ideològic que la fonamentava, i, per una altra, les actuals dificultats d’implementació de les tecnologies més revolucionàries (les formes alternatives de generació d’energia), en part derivades de l’elevat cost del platí, un dels components imprescindibles per al seu funcionament.
El títol Exposition es refereix, a més de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, a les exposicions que presenten les últimes innovacions tecnològiques i a la pròpia exposició de Simon Starling, que posa de manifest no sols les contradiccions del moviment modern, sinó també les del present. Amb les seves minucioses recerques i sorprenents juxtaposicions, Starling obre una via d’interrogació entorn dels valors culturals, en relació al passat i al nostre present.
Montse Badia
Abril de 2004
