La invitació per a participar en el Congrés Cultural Europeu en *Wroclaw em va arribar amb dues bones raons per a dir que sí. D’una banda, la invitació va arribar des de Polònia, amb l’escena artística de la qual tinc alguns contactes i bons amics des de l’any 2000. D’altra banda, el tema principal del congrés, “Art per al canvi social”, no podria semblar-me més rellevant. Una de les meves principals preocupacions com a comissària és l’impacte o la influència que l’art contemporani pugui tenir en la societat. Es basen en la convicció que l’art és una pràctica arrelada en la individualitat, l’obsessió personal i una relació conflictiva o més aviat crítica amb les seves formes. Per tant, crea un tipus específic de coneixement, que va més enllà dels estàndards i insisteix en la diversitat i la diferència. Amb les seves propostes, els artistes ofereixen la seva visió del món, assenyalen els seus mecanismes, problemes i contradiccions. És per això que un dels principals problemes de l’art avui és la distància que el separa del públic i el risc que les seves propostes no tinguin un impacte real o ressò en la societat. Per tant, “Art per al canvi social” va permetre explorar tots aquests aspectes.
L’art pot canviar la societat, però a vegades el seu impacte és merament simbòlic o funciona com un calmant de la consciència. Per això vaig pensar immediatament en el projecte “*Megafone” d’Antoni Abad. L’artista no s’erigeix en portaveu de ningú, sinó que proporciona els mitjans necessaris perquè uns altres puguin expressar-se lliure i autònomament i al mateix temps pensar alternatives. Però treballar realment amb una comunitat específica i més en un context desconegut requereix temps, dedicació i respecte per a poder accedir a la gent i començar a treballar junts. El calendari del projecte 10 x 10 no ens oferia el calendari de treball necessari i juntament amb Antoni decidim que la participació en el congrés funcionaria com una declaració a través d’una instal·lació documental sobre experiències anteriors amb diferents comunitats. Això ens permetria començar a explorar *Wroclaw i detectar les comunitats potencials amb les quals desenvolupar *Megafone en un futur pròxim. El tema del congrés era important, però també era necessari que no fos merament teòric, sinó que es pogués posar en pràctica.
Uns mesos després del Congrés, estem fent els primers passos en el treball amb les persones discapacitades en *Wroclaw. La ciutat està canviant i amb la Capitalitat Cultural 2016 en l’horitzó és important posar en discussió la idea dels obstacles (físics i també metafòrics).
Crec en l’art com a mecanisme de transformació social, especialment en un moment en el qual la societat necessita ser transformada: ens veiem empesos a ser consumidors en lloc de ciutadans. La informació és assequible, podem triar moltes coses, però al mateix temps costa discernir la informació, formar els nostres propis criteris, pensar. Els polítics ja no governen sinó que segueixen les directrius dels interessos econòmics. Necessitem no baixar la guàrdia …
http://www.culturecongress.eu/en/event/exhibition_10x10
