Com es construeix la memòria? quin paper hi juga a l’hora de crear i entendre una història? quins mecanismes determinen la construcció de la realitat? Hi ha tota una línia de treballs recents en art contemporani que exploren aquests aspectes: la memòria i les seves ambigüitats, l’autenticitat, l’experiència i el registre, com s’escriu la història i com transcendeix, les nocions de secret, rumor i transmissió oral. Artistes com Mario García Torres, Dora Garcia, Francis Alÿs, Christian Jankowski i Omer Fast, entre molts altres, treballen a partir de la idea de relat i de narració en què realitat i ficció sovint s’entrecreuen i dilueixen.
D’Omer Fast es pot veure aquests dies una exposició a Caixaforum de Barcelona. Fast es va donar a conèixer internacionalment amb la vídeo instal·lació Spielberg’s List (2003), per a la qual va entrevistar persones que van participar com a extres a la pel·lícula de Steven Spielberg, La llista de Schindler. El film de Spielberg va rodar exteriors a Cracòvia i va comptar amb nombrosos extres locals. Utilitzant un format documental, Omer Fast recollia aquests testimonis, en què els extres explicaven les seves vivències en relació amb el film, però també en alguns casos als fets reals, i els barrejava amb imatges dels camps de concentració originals combinant-les amb parts del decorat que els recreava, de manera que automàticament es creaven diferents nivells narratius.
A Casting (2007), una de les dues videoinstal·lacions que es mostren a Caixaforum, l’artista continua dibuixant creus entre la realitat, la memòria i la ficció. Càsting se centra en el testimoni d’un soldat americà a la guerra de l’Iraq. Un fet fortuït, el tret a un civil i, paral·lelament un romanç desafortunat a Alemanya són els fets narrats pel soldat. Mentre sentim la veu (i el veiem en una de les pantalles), la part central de la instal·lació recrea aquest relat i potencia el seu aspecte de ficció, en situar l’acció en un càsting.
Al seu llibre Storytelling. La màquina de fabricar històries i formatar la ment, Christian Salmon defensa que allò que entenem per realitat cada cop es confon més amb la ficció. El llibre mostra com es construeix, al costat de la realitat, un nou ordre del relat, un ordre fictici que substitueix la realitat i assenyala l’existència d’un storytelling del management financer o un storytelling del màrqueting. Ell mateix explicava en una entrevista: “Si parlem de política, és el mateix. Els polítics no argumenten, no obren un debat, sinó un teatre, una història. Storytelling: expliquen un conte. John McCain ha escrit un llibre, Faith of my fathers (La fe dels meus pares), i Obama titula el seu Dreams from my fa. agradi més Obama, la veritat és que tots dos presenten un teatre virtual, una cadena de postures que obeeixen als mateixos codis: storyline, timing, framing, networking…”.
[Article publicat a Bonart, 2011]
