Al seu darrer llibre Kassel no convida a la lògica, Enrique Vila-Matas realitza, com ell mateix escriu, “un reportatge novel·lat de la meva participació a Documenta”, en què sobretot relata el seu retrobament amb l’experiència que és capaç de generar l’art. Tot i que al principi, la invitació a Kassel se li planteja com una proposta marciana consistent a asseure’s en un restaurant xinès dels afores de la ciutat, durant els últims dies de l’esdeveniment i romandre-hi escrivint a la vista de possibles visitants, aviat la proposta es transforma en una vivència que el reconcilia amb l’art i amb la creació. Vila-Matas viu a les seves pròpies carns el col·lapse i la recuperació que van constituir el leitmotiv de la Documenta (13) dirigida per Carolyn Christov-Bakargiev, de manera que la seva pròpia confusió inicial el fa deambular amb prou curiositat per alguns dels treballs artístics allí reunits. En aquest circular Vila-Matas es troba, per exemple, amb la brisa de Ryan Gander ocupant un espai molt representatiu a l’entrada del Museu Fridericianum. La performance This Variation de Tino Sehgal que té lloc en un espai fosc on el visitant s’endinsa i comença a veure’s més o menys interpel·lat o intrigat per una sèrie de persones que es mouen, actuen, canten o interactuen amb els visitants. Vila-Matas es converteix en un visitant assidu a la instal·lació, que viu i experimenta de maneres molt diverses. Finalment, l’escriptor es troba amb Untilled de Pierre Huyghe, l’enigmàtica instal·lació al parc de Karlsaue consistent en una sèrie de plantes afrodisíaques i psicotròpiques, l’escultura d’una dona nua al cap de la qual hi ha un rusc amb abelles reials i la presència d’un llebrer amb una pota pintada de color rosa que es mou lliure. Vila-Matas torna a la instal·lació, pensa sobre ella i, sobretot, passa temps vivint-la i amarant-se de l’experiència. Pierre Huyghe està sent aquest any 2014 protagonista d’una destacada retrospectiva que ha passat pel Centre Georges Pompidou de París, es troba fins a l’estiu al Museu Ludwig de Colònia i desembarcarà a Los Angeles County Museum of Art. La retrospectiva de Huyghe va exactament d’això que parla Vila-Matas al seu llibre: d’oferir “experiència”, d’enfrontar l’espectador amb allò inesperat, d’apel·lar a la seva curiositat ia la necessitat d’acostar-se a l’art amb una mirada renovada i, en certa manera, lliure de codis predeterminats. L?exposició, que s?instal·la aprofitant l?arquitectura de la mostra prèvia del museu, s?inicia amb un performer que anuncia un a un l?entrada dels visitants, de manera que la relació amb l?espai, amb la institució i amb les obres que segueixen a continuació ja no pot ser la mateixa. Plantes i animals (formigues, crancs, i especialment el gos amb la pota pintada de color rosa) estan ben presents a l’espai, creen microentorns que desperten la curiositat, deixen espai a allò no planejat, a allò no controlat ni codificat, és a dir, al moment. Com Vila-Matas, ens permet reconciliar-nos amb la veritable essència de l’art i ens fa dir, com l’escriptor barceloní que “l’art era, en efecte, una cosa que m’estava succeint, passant en aquell mateix moment. I el món novament semblava inèdit, mogut per un impuls invisible. I tot era tan relaxant i admirable que era impossible deixar de mirar”.
