Documentals d’art
Ja fa temps que els documentals són apreciats no tant per la seva aproximació objectiva a la realitat, sinó per ser formats que poden jugar (en tot el sentit de la paraula) amb la veracitat i al mateix temps acostar-se als making off o evidenciar els mecanismes dels sistemes.
El gènere documental (encara que potser seria més precís, parlar de format més que de gènere) pot convertir-se en una aproximació extraordinària al treball dels artistes. Ja sigui mitjançant entrevistes, registres dels processos de creació, mostrant la història que hi ha darrera dels treballs o bé utilitzant altres mirades més especulatives, els documentals es converteixen en mediadors excepcionals que contribueixen a dissoldre el maleït “gap” que continua existint entre societat i art contemporani.
A finals del 2020 es va celebrar la quarta edició del dart Festival Barcelona, “el primer festival de cinema documental dedicat a l’art contemporani el principal objectiu del qual és entrellaçar la cultura i el coneixement amb el gran públic”. En aquesta edició en ple context pandèmic, dart ha sabut trobar el millor aliat per fer possible l’edició d’enguany del festival: Filmin, la plataforma de distribució digital de continguts audiovisuals que més cura té d’oferir un catàleg seleccionat amb bon criteri per fugir dels mainstream i dur a terme un veritable treball curatorial en la selecció i presentació dels seus continguts.
De l’edició d’enguany ens agradaria que no passés desapercebuda una joia (literal): The Proposal (2018) de l’artista nord-americana Jill Magid, un treball complex i ambigu, perquè és un documental, però també un projecte artístic en ell mateix. La història parteix de la fascinació de Jill Magid per l’arquitecte/artista mexicà Luis Barragán i el descobriment, en anar a la seva Casa Museu a Mèxic, que només és accessible l’arxiu personal de l’arquitecte, atès que l’arxiu professional va ser adquirit per uns col·leccionistes suïssos, que el conserven en un bunker i amb un accés extremadament restringit. Fent una recerca més en profunditat, la Jill va saber que l’arxiu Barragán va ser ofert com a regal de compromís per Rolf Fehlbaum, director de Vitra Museum a la seva futura dona Federica Zanco. Amb un fil narratiu a partir de la correspondència epistolar amb Federica, la Jill va traçant un recorregut encaminat a fer-li una proposta: donar-li un anell amb un diamant fet amb una part de les cendres de l’arquitecte Barragán (amb el beneplàcit de la família Barragán) a canvi de retornar l’arxiu a Mèxic i fer-lo accessible.
D’aquesta manera, temes com el llegat dels artistes, el control, la propietat dels drets d’autor o l’accés al coneixement queden plantejats a través d’aquesta fascinant història, explicada gairebé com una novel·la que utilitza recursos cinematogràfics i epistolars.
[Article publicat a Bonart, 2021]
