Vivim temps convulsos, parafrasejant el títol de l’exposició amb què l’IVAM de València commemora els seus trenta anys d’existència. accions que són injustes o desproporcionades, mitjançant marxes, manifestacions, resistències, accions violentes o pacífiques, infiltracions, vagues, boicots, articles crítics, piulades iròniques o #hashtags.
També l’art pot ser un ampli camp d’expressió que es nodreix de la crítica i el comentari social, l’activisme o la proposta d’alternatives. Girls, han estat molts els artistes que han alçat les veus en contra de l’intervencionisme nord-americà, les injustícies socials o la desigualtat entre homes i dones.
En el punt en què la representació s’uneix a l’acció, val la pena recordar els casos en què els artistes recullen o col·laboren amb activistes que resolen amb èxit les seves reivindicacions. irremeiable. És el cas de la instal·lació multicanal “Everything’s coming together while everything is falling apart” (2016-2018) on es recullen diverses accions com el bloqueig d’una central elèctrica a Alemanya o la comunitat creada després del bloqueig a la construcció d’un aeroport a França.
Un altre cas és el de The Yes Men, un conegut grup d’activistes nord-americans que el 16 de gener passat van distribuir una edició falsa/optimista de The Washington Post, amb data 1 maig de 2019, en què apareixia en portada la notícia de la dimissió de Donald Trump com a president, després de les contínues protestes dutes a terme per les dones i, el interior de les quals a fora #MeToo al Trump “You’re Fired”, la reacció positiva de la comunitat internacional, la fi de les injustícies i el triomf de la democràcia.
Canviar l’imaginari i resistir els nostres drets, votar per poder canviar les coses i alhora ser proactius.
Un grup d’activistes distribueix “Bye Bye 45”, una edició satírica de The Washington Post. Fotografia: Tasos Katopodis/Getty Images for Yes Labs
[Article publicat a Bonart, 2019]
