Afinitats electives. La trobada de dues col·leccions pren el títol de la novel·la Die Walhverwandtschaften (1809), en què Goethe utilitzava l’afinitat química com a metàfora aplicable a les relacions humanes. En el cas present, les afinitats optatives tenen a veure amb l’intercanvi de punts de vista, visions de les coses, el gust per determinats artistes i la voluntat de crear projectes únics i l’elecció de companys de viatge concrets. Roser Figueras i Josep Inglada, artífexs de Cal Cego, una col·lecció d’art contemporani sense residència fixa però amb una aposta ferma per participar i col·laborar activament amb diferents agents i iniciatives artístiques, han fet una invitació a Ángel i Clara Nieto, col·leccionistes amb seu a Madrid i Berlín i únics engendradors del projecte A Window a http://plataforma Berlinowindow. Artistes llatinoamericans, que fan projeccions en un antic contenidor d’enviament en espais públics de Berlín. L’objectiu d’aquesta invitació és establir un diàleg entre els vídeos de les dues col·leccions.
El diàleg entre obres es sintetitza en un ‘cara a cara’ entre dues obres del 2003: Cowboy Inertia Creeps de Sergio Prego. Vídeo | Color | So | 3’56”. Col·lecció Ángel i Clara Nieto, Madrid i Berlín, i Play Dead, Real Time (una altra manera) de Douglas Gordon. Vídeo | DVD | Color | 21’55”. Col·lecció d’Art Contemporani Cal Cego, Barcelona.
L’obra de Sergio Prego (Sant Sebastià, 1969) explora la noció d’escultòric a través de l’expansió del concepte d’escultura en l’espai i l’amplificació de la relació amb el cos. La performativitat juga un paper essencial en el seu discurs. A Cowboy Inertia Creeps, veiem l’artista arrossegant-se per les estructures urbanes de diferents ciutats. En aquest vídeo, Prego desafia les lleis de la física, igual que en treballs anteriors ha intentat alliberar el cos humà de tota mena de regles i restriccions.
Una de les línies de treball explorades per Douglas Gordon (Glasgow, 1966) situa el jo performatiu davant de la càmera per evidenciar dicotomies i conflictes, que sovint deriven de les convencions. En el cas de Play Dead, Real Time (una altra manera) el protagonista és un elefant indi entrenat, actuant a l’espai buit d’una galeria d’art: seguint les instruccions del seu entrenador s’estira a terra per fer de morta, una posició força aliena als hàbits i inclinacions naturals de l’animal.
A més de ser d’artistes de la mateixa generació, i d’haver estat produïts el mateix any 2003, ambdós vídeos comparteixen un element performatiu, una exploració del cos que vol trencar les regles en relació a l’espai en qüestió, i un ús tècnic del mitjà de vídeo que alhora explora i manipula el seu potencial: en el cas de Prego, és la seqüència d’imatges fixes la que crea el sentit de les accions i les direccions temporals de Gordon de manera que en comptes de mostrar un elefant caient a terra el presenta aixecant-se amb una agilitat notable.
Afinitats electives. La trobada de dues col·leccions es projecta a Ca la María del 28 de maig al 6 de juny, entre les 17.00 i les 20.00 hores, en el marc del Loop Festival.
MÉS ENLLÀ DELS OBJECTES? Un debat sobre les actituds compromeses envers el col·leccionisme. Una conversa amb Angel i Clara Nieto. Divendres 5 de juny de 10 a 12 h. Carrer Pelai, 28. Barcelona
