“En lloc d’una hermenèutica, necessitem una eròtica de l’art”. Així concloïa Susan Sontag el seu assaig “Contra la interpretació” (1964), en què al·ludia a la necessitat que tot comentari sobre art pugui fer les obres -i per analogia, la nostra experiència personal- més reals. Una bona manera d’aconseguir-ho és escoltar la pròpia veu dels artistes explicant les seves motivacions, interessos, referents o processos que els han portat fins a aquesta idea o projecte concrets.
L’entrevista és un bon format per accedir a aquest relat personal dels artistes i Hans-Ulrich Obrist és un bon representant de l’art de la conversa, havent realitzat centenars de caràcter transdisciplinar i transgeneracional, que s’han convertit en llibres, s’han mantingut en enregistraments orals o bé registres videogràfics, que ens apropen als pensaments d’artista, una manera ben propera, el que ha estat important per a ells i el que no, qui els va inspirar en els seus començaments i com desenvolupen el seu treball. Zaha Hadid, entre molts altres.
Una imatge que resumeix molt bé l’esperit d’aquestes entrevistes d’Obrist és el vídeo en què el duo, Gilbert i George, vestits amb el seu tradicional estil clàssic, van obrint diversos armaris del seu estudi a Londres i, amb molta cura i afecte, van mostrant petites maquetes que reprodueixen la distribució de les seves obres als diferents espais expositius en què han mostrat els seus treballs.
Els vídeos i documentals sobre artistes són una altra bona manera d’apropar-nos al seu treball i pensament. En aquest sentit, destaca FILAF, un festival dedicat al film i llibre d’artista que se celebra des de fa sis anys a Perpinyà. Wolf Vostell a Càceres; “Troublemakers, the history of land art”, de James Crump i Ronnie Sassoon, naturalment contada per alguns dels seus principals protagonistes o “Eva Hesse” de Marcie Begleiter que s’acosta a l’artista ja morta a partir dels seus diaris íntims.
Precisament, la veu més íntima i personal apareix en clau literària a Germà de Gel de l’artista Alicia Kopf, en què la investigació sobre els exploradors i les expedicions polars configuren un relat excepcional que està a la base de la investigació artística de Kopf i, al mateix temps, constitueixen la base d’una família sobre el seu lloc en el món.
[Article publicat a Bonar, 2016]
