“Si no puc ballar, no vull formar part de la vostra revolució” són les paraules atribuïdes a Emma Goldman, una reconeguda activista feminista i anarquista lituana que va ser increpada per ballar animadament, qüestionant-se la seva serietat i compromís amb la causa. convencions i els prejudicis, demaneu la negació de la vida i l’alegria”, van ser les seves paraules literals.
Com ens va demostrant la història, amb aquest i altres exemples, el ball i la festa no només són sinònim d’evasió i de manca de compromís. A la Factory de Nova York, les festes eren un estat més del permanent procés creatiu, de filmació de pel·lícules, producció de serigrafies, realització de càstings, celebració de trobades i intercanvis que tenien lloc dia i nit a l’estudi d’Andy Warhol.
No és habitual que els articles tinguin música, però si li haguéssim de posar música a aquest, sens dubte seria “All tomorrow parties” de Lou Reed.
Les trobades, les festes i les celebracions no són alienes a certes pràctiques artístiques actuals en què allò processal, allò performatiu i allò efímer juguen un paper important. Dos casos recents amb les seves especificitats són el d’Ex-Abrupto i El Palomar.
Ex-Abrupto, que es defineix com a festival d’art contemporani en ambients no confortables, s’ha presentat aquesta primavera a Vic, dins l’esdeveniment Parada Zero. Els membres del col·lectiu es van instal·lar (amb permís de la seva propietària) a la casa (ara en venda) on havia residit Antonio María Claret, la van arreglar, van reparar les instal·lacions bàsiques i, durant una setmana, van presentar una exposició així com concerts, accions i presentacions tant a la casa com al seu jardí. Intervencions artístiques, música, begudes i trobades per mostrar una concepció de l’art que és viu, vibrant i que té a veure sobretot amb les persones i les relacions.
El Palomar és una iniciativa de R. Marcos Mota i Mariokissme que revisa la història oculta en relació amb la identitat i el gènere. El Palomar va participar al Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia comissariat per Martí Manen, en relació al treball de Francesc Ruiz, realitzant itineraris inèdits pels Giardini i aquests dies, dins del programa Barcelona Producció’16 presenten a la Capella de Barcelona, un projecte a partir d’un guió escrit per Alberto Cardín, l’assaig0 i 80 a Espanya. Però sobretot esmentem aquí El Palomar pel seu treball Hedonisme Crític, acollit dins el cicle d’exposicions comissariat per Martí Manen a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Hedonisme Crític. Reinvenció i reivindicació va plantejar la festa com a format des d’on generar temps i maneres de comunicació i recepció diferents, una marató festiva que fugia del pes de la institució “per compartir i generar noves vies d’afecte sense exclusió”.
[Article publicat a Bonart, 2016]
