La cultura digital ha canviat la nostra manera de llegir textos. Llegim en diagonal, en forma d’hipertext o bé a partir de paraules clau. Les xarxes socials han tingut un paper destacat en aquest procés. Encara que ens costi reconèixer-ho, el botó “m’agrada” està tenint un gran impacte en la manera com ens relacionem i accedim a les manifestacions culturals. El món facebook està determinant i homogeneïtzant els comportaments. Algun dels nostres 2000 amics (dels quals personalment potser coneguem 350) penja una foto d’un viatge i cliquem “m’agrada”, un artista que coneixem fa públiques imatges de la seva última exposició i escrivim un ràpid i entusiasta comentari, algú més posa al seu mur una foto d’un plat exquisit que acaba de preparar-me i diem “m’agrada” amb la icona del polze cap amunt, encara que en realitat el que volem dir és que ens afecta, que ho lamentem i que ens agrada recordar-ho per les seves memorables actuacions. Algú més penja un link sobre una situació denunciable (el maltractament a un animal, un artista víctima d’un cas de censura o la introducció d’una nova llei que ens retrota als anys 50) i hem de dir “m’agrada”, encara que sobreentenem que el que aplaudim és la denúncia dels fets. Igual de limitats ens trobem quan volem reaccionar davant de notícies relacionades amb la cultura, per exemple, amb la publicació d’un article sobre un tema artístic. Diem “m’agrada” fins i tot abans de llegir-ho. El que en realitat volem dir és “m’agrada que algú ho hagi escrit”, “m’agrada que algú comparteixi la referència a les xarxes socials”, “m’agrada el títol… encara que ja ho llegiré en un altre moment amb més calma”. Un moment que només arriba per a un percentatge molt petit de casos, perquè de nou estem ocupats assenyalant moltes altres coses que apreciem que hi siguin. La cultura del “m’agrada” és el triomf d’unes formes d’avaluació quantitatives més que qualitatives, de la manca absoluta de matisos. De la mateixa manera que a les institucions artístiques se’ls demana sempre que justifiquin les programacions davant dels polítics a partir de xifres de públic. La cultura del “m’agrada” té com a objectiu tenir molts “likes”, masses seguidors o amics. És una cultura de xifres, on tot és quantificable i sempre es pot accedir a un nivell superior si es contracten serveis addicionals. Però, on queda el lloc per a la discussió i l’intercanvi d’opinió? Pel que fa a l’art, a les xarxes socials succeeix en molt comptades ocasions i sempre tenyides de polèmica (amb temes tan diversos com el Canòdrom o Bibiana Ballvé). Als fòrums en línia dels articles sobre cultura dels diaris després la cinquena intervenció comencen els insults. A les revistes especialitzades en art rarament es produeixen comentaris. Segurament el lloc de debat torna a ser el presencial, els bars, les tertúlies o les trobades cara a cara.
