Deia Joseph *Beuys que “cada ésser humà és un artista. En cada ésser humà existeix una facultat creadora virtual. Això no vol dir que cada persona sigui un pintor o un escultor, sinó que existeix una creativitat latent en totes les esferes del treball humà”.
En una conferència sobre educació i creativitat, l’escriptor i educador Sir *Ken Robinson explicava que el seu interès en l’educació radicava en el fet que ens porta a un futur que no podem entendre. Sir *Ken Robinson, un referent en la matèria i assessor també de diferents governs en temes educatius, argumentava que tots els nens tenen un talent tremend i nosaltres el malbaratem despietadament. Raonava el seu judici assenyalant que tot el sistema educatiu es basa en la idea de capacitat acadèmica i reivindicava la necessitat de repensar el concepte d’intel·ligència. Per a ell, la creativitat hauria de ser tan important en l’educació com l’alfabetització i, per tant, se li hauria de donar la mateixa importància.
No sé si els creadors de la Factoria de *Sant Andreu, el programa educatiu de *Sant Andreu *Contemporani a Barcelona, coneixen aquestes teories, però sens dubte les comparteixen. Dirigida per l’artista Jordi Ferreiro, la Factoria de *Sant Andreu consisteix en un programa mensual de tallers dirigits a escoles i també a un públic familiar. El format és ben senzill: cada mes es convida a un artista (participant en el Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel *Casablancas) a presentar el seu treball per a realitzar després un taller pràctic en el qual els nens s’acosten a l’art contemporani a partir de l’experiència directa.
En la Factoria de *Sant Andreu i comptant amb Jordi Ferreiro com a mestre de cerimònies, els nens atenen les presentacions dels artistes emergents per a acostar-se a les maneres poc convencionals del treball i el pensament de l’art contemporani. A continuació desenvolupen diverses activitats de manera lúdica i distesa amb materials molt bàsics i quotidians, que poden anar des de realitzar escultures amb palletes (taller de Fermín Jiménez *Landa), fins a rodar una seqüència d’una pel·lícula (*weareqq), passant per reconstruir un poblat destruït per un monstre (Quim Packard), dibuixar i expressar desitjos i reivindicacions (Ana García Pineda), convertir l’espai en una recreació física del funcionament d’Internet (*Georgina *Malagarriga) o dissenyar una portada de CD i gravar un disc com si els nens fossin el propi vinil (Ainara Elgoibar).
En la Factoria de *Sant Andreu no es parla de formes i colors, de tècniques o de volums. Quan els artistes parlen dels seus treballs ho fan a partir de les seves pròpies experiències, de les seves inquietuds, preocupacions i del que els motiva i mitjançant les activitats que proposen conviden als nens a explorar temes com les relacions entre les persones, la representació de la realitat a través de diversos mitjans, la manera en què Internet ens connecta o com ens veiem i com ens veuen els altres, per citar només alguns. I així, com qui no vol la cosa contribueixen, amb el seu granet de sorra, a acostar l’art contemporani, a estimular la creativitat, les idees pròpies i, en definitiva, el pensament lliure. Gairebé res.
[Article publicat a Bonart, 2012]
