Peter Liversidge (Lincoln, UK, 1973) fa propostes. L’artista porta deu anys fent propostes, que ha presentat, entre altres, en el Edinburgh Art Festival, en el festival Europalia a Brussel·les o en la secció Unlimited de la fira d’art Art Basel.
Tots els seus projectes s’inicien en un mateix punt: una proposta que consisteix en la idea d’escriure propostes. “I proposa to write proposals for Montse Badia at the Centri d’Art Santa Mònica, Barcelona, during October 2007. Starting no sooner than the first of October and finishing no later than the thirtyfirst of October 2007”. Aquest va ser l’inici de l’exposició “Proposals for Barcelona” de Peter Liversidge en el Centre d’Art Santa Mónica.
Algunes de les vuitanta-vuit propostes presentades per Peter Liversidge són utòpiques, unes altres són impossibles, unes altres són poètiques, unes altres són de caràcter pràctic i altres són un pur divertimento. D’allò més absolutament banal al transcendent, les propostes de Liversidge són més prescriptives que descriptives. Algunes d’elles han estat realitzades i es troben materialitzades o documentades en el propi espai d’exposició, unes altres, en canvi, obren un espai perquè l’espectador pugui interpretar-les lliurement. Així, a la sala d’exposicions podem trobar objectes relacionats amb una de les propostes prèviament enviades per Liversidge (“I proposa to plau on the floor of Gallery 2 at Centri d’Art Santa Monica a bronze cast of the two elastic bands I found outside my front door this morning. The elastic bands were the xarxa type often dropped by postmen. They were laying on top of each other, and this is how they will appear in the gallery space”), documentació gràfica d’accions dutes a terme pel propi artista (“I proposa to scatter Brittish wild-flower seeds in any broken ground in the city of Barcelona”), documentació d’accions que a tots ens agradaria dur a terme (“I proposa to usi the telephones at Centri d’Art Santa Monica to phone everyone I know”) o propostes que l’espectador pot dotar de connotacions més transcendents (“I proposa to fuita to the beach”).
Peter Liversidge va enviar per correu postal 88 propostes, prèviament mecanografiades i de les quals només existeix un original. Però el seu deute amb l’art conceptual no atén només aspectes purament formals. Les propostes de Liversidge no són un revival de l’art conceptual. La seva proximitat a les pràctiques conceptuals històriques radica al punt de partida, en la seva actitud. Liversidge realitza una crítica institucional, no sempre òbvia, doncs més que denunciar o posar en evidència uns mecanismes o tics determinats, l’artista ens fa replantejar-nos una sèrie de processos o rols assumits. Liversidge no respon a la invitació del comissari amb una o dues propostes d’exposició, sinó que ho fa amb moltes (a vegades són vint, a vegades vuitanta i a vegades són gairebé dues-centes), de manera que inicia un procés de discussió, d’intercanvi de punts de vista, de decisions i també de responsabilitats compartides que converteixen la preparació del treball en un punt àlgid d’intensitat del qual queda poc rastre una vegada es “materialitza” l’exposició.
No obstant això, la crítica institucional és un mitjà i no un fi per a Liversidge. Amb les seves propostes, l’artista ens convida a repensar els rols però també ens fa repensar la naturalesa i els entorns immediats, al mateix temps que obre un món de possibilitats. I tot això ho fa no tant a partir de gestos grandiloqüents, sinó d’accions petites i concises, d’escala molt humana però que poden fer canviar radicalment la nostra percepció de les coses.
Liversidge ens confronta a les diferents concepcions de la naturalesa a partir de les seves representacions (fa motlles en diferents materials d’una pedra trobada, exposa un ocell dissecat, mostra films registrats en el zoològic, exposa dibuixos hivernals o presenta un tribut floral d’un lloc idealitzat per l’artista); ens confronta a la percepció de l’entorn (mitjançant la llum, el fum, les cançons o els sons); es proposa metes personals (aprendre espanyol, corregir els errors, fer plans…); ofereix serveis (regentar un restaurant en el centre de la ciutat, fer de fotògraf de bodes…) o proposa formes difícils de dur a terme per a canviar el nostre entorn (posar en la part inferior del telefèric uns focus que projectin feixos de llum sobre la ciutat).
Amb unes propostes més o menys concretes, més o menys ambicioses, més o menys visionàries, Peter Liversidge ens convida a pensar que és possible incidir en l’entorn que ens envolta. Partint dels aspectes més quotidians que defineixen les nostres biografies, l’artista evidència que és possible apel·lar a la imaginació i a altres mons possibles, opta pel sentit de l’humor com a detonant per a plantejar qüestions essencials sobre l’ésser humà. Les propostes de Peter Liversidge no són guions escrits, sinó possibilitats il·limitades.
Montse Badia
