Existeix des de fa divuit anys i és un dels arxius accessibles més impressionants dedicats a la cultura contemporània. Conté poesia concreta i sonora, peces de vídeo realitzades per artistes, cinema underground, art sonor i altres extravagàncies que són veritables tresors. És UbuWeb. Va ser fundada pel poeta Kenneth Goldsmith i s’autodefineix com el Robin Hood de l’avantguarda, amb la particularitat que en lloc de robar els uns per donar als altres, el que fa UbuWeb és compartir de manera oberta l’accés al coneixement. No té ànim de lucre i el funcionament no implica transaccions econòmiques. És a Internet: www.ubu.com, amb l’amplada de banda i el servidor cedits per diverses universitats. UbuWeb funciona a partir de voluntariat i gran part del material que penja a Internet és sense permís. La seva finalitat és compartir i els seus continguts són objecte de consulta i estudi des de la investigació i els àmbits universitari i cultural.
Què trobem a UbuWeb? De tot plegat. Des de films de Kenneth Anger, Omer Fast, General Idea o Jean Genet, per esmentar l’ampli ventall de possibilitats, fins als seminaris complets de Jacques Lacan i material gens obvi, com ara el film Television Delivers People de Richard Serra, documentals i biografies dedicades a Jorge Luis Borges o J.G. Ballard, textos de Stéphan Mallarmé, Öyvind Fahlström o William S. Burroughs i, finalment, rareses que són veritables tresors com els greatest hits musicals de Martin Kippenberger o l’anunci televisiu que Salvador Dalí va fer per a un banc l’any 1967.
“Si haguéssim de demanar permís, no existiríem”, afirmava Kenneth Goldsmith en una carta oberta que va escriure l’any 2001. Però no només no ha tingut problemes amb els creadors, sinó que ha rebut premis i reconeixements per la feina a Internet. Parlar d’UbuWeb ara té sentit pel seu llarg recorregut, perquè es tracta d’una iniciativa idiosincràtica que no creu en copyrights, burocràcia, comitès o xifres de visitants, perquè planteja una altra manera de distribució de continguts culturals i també, perquè mostra que una altra forma de funcionar és possible, alhora que posa en evidència un sistema de l’art basat en formes anacròniques i, per descomptat, un món en què la cultura importa cada cop menys.
La manca d’intercanvi monetari, el fet de no generar beneficis o no estar a la venda (encara que ofertes no n’han faltat) fa que UbuWeb sigui absolutament independent. Encara que aquesta independència comporta la incertesa que en qualsevol moment pugui deixar d’existir, bé perquè deixin de cedir-li espai a servidors, perquè no tingui prou nombre de voluntaris o fins i tot perquè les energies humanes s’esgotin. Així que gaudim de les possibilitats que ens ofereix mentre duri i llarga vida a UbuWeb!
[Article publicat a Bonart, 2015]
