Hi ha moments en la història en què els subterfugis, el cinisme i els dobles significats dominen els discursos i les ideologies. Els primers anys del segle XX van ser especialment foscos i convulsos, uns anys de crisis a tots els nivells en els quals només es podia reaccionar a través de la fúria: “Donin-se a si mateixos un cop de puny en la cara i caiguin morts”. Així acabava el sisè dels set manifestos escrits pels dadaistes.
Una mica més tard i amb la situació encara no resolta, Luis *Buñuel també buscava no sols “*épater *le *bourgois” sinó despertar a l’espectador de la seva letargia, incomodar-lo i fer-li reaccionar. I la seva estratègia no pot ser més eficaç: “El gos andalús” s’inicia amb una escena memorable en la qual un home sosté una navalla d’afaitar (el propi *Buñuel) i dissecciona l’ull d’una dona. La indiferència no té cabuda i la comoditat tampoc. En 1973, Bruce *Nauman segueix la mateixa tàctica per a sacsar a l’espectador en un gravat en el qual apareix invertida la següent amonestació “*Pay *attention *mother *fuckers”.
La primera dècada del segle XXI està resultant tan convulsa com la del segle XX, però menys clara potser. No hi ha hagut una gran guerra que hagi arrasat amb tot, sinó moltes i molt subtils transformacions que han fet que el sòl de les certeses es trenqui sota els nostres peus. “*Sorry, *we’re *fucked”, escriu *Kendell *Geers sobre un mirall en el qual ens veiem reflectits.
Aquests dies ens retrobem amb *Kendell *Geers que presenta una magnífica mostra del seu treball en la Galeria ADN de Barcelona. La seva manera de treballar i les seves formes de presentació no poden ser més pertinents no sols en relació al context global sinó
també al de l’anestesiada (sobretot cultural i institucionalment) Barcelona. *Geers va començar a articular el seu treball a partir d’un sentiment de culpa a causa de la seva condició de blanc nascut a Sud-àfrica. Testimoniatge d’innombrables injustícies, *Geers va optar molt aviat per aplicar un estil directe i sense concessions. En les antípodes del políticament correcte, *Geers s’autodefineix com “*terrorealista”, això és, “exhibeix el real de manera impúdica, sense els filtres ideològics, morals o religiosos que solen alterar-ho”, tal com escriu Pierre Olivier *Rollin, comissari de l’exposició.
Aquests són alguns dels treballs que es mostren. Una decorativa derivació del “*LOVE” de Robert Indiana, transformat en un enorme mural en el qual les lletres configuren filigranes en les quals pot llegir-se la paraula “CONY”; variacions (en forma d’explícits penis afegits) en diversos motius com a icones religioses, populars o polítics o una instal·lació en la qual pengen del sostre maons, com els que van utilitzar els activistes anti-apartheid que van suspendre maons des de ponts perquè colpegessin els cristalls dels cotxes quan aquests passaven sota el pont.
Com els *dadístas, *Buñuel, *Nauman i tants uns altres, *Geers no ens deixa que ens relaxem. “*Sorry, *we’re *fucked”. A veure si reaccionem.
[Article publicat a Bonart, 2012]
