L’any 1987, sis anys després que es detectessin els primers casos de SIDA, un grup de sis artistes i activistes nord-americans va crear “*Silence = *Death”, un eslògan que es proposava trencar amb els tabús que envoltaven la malaltia. En vint anys, les coses han canviat bastant. Les recerques mèdiques han avançat de manera espectacular. No obstant això, en molts països no occidentals la prevenció i l’estigmatització dels malalts encara no estan resolts.
No hi ha dubte que l’art és una forma de coneixement, de qüestionament, de crítica, d’empatia i d’activisme. Als Estats Units dels anys 80, l’art va assumir un paper activista per a fer sentir la veu, reclamar drets i criticar a un govern extremadament conservador. Les campanyes i els eslògans de *ACT *UP; la sèrie “*Imagevirus” de General Idea amb el logo *AIDS ocupant l’espai públic; el “*AIDS *Timeline” de *Group Material; la gravetat de l’autoretrat de Robert *Mappelthorpe o la subtilesa de les instal·lacions de Félix González-Torres són només alguns exemples d’unes propostes artístiques amb una finalitat de transcendència i de conscienciació. En tots els casos, els artistes tenien una experiència directa de la malaltia, però cap d’ells centrava el seu treball en l’impacte físic de la malaltia en el seu cos.
Recentment s’ha inaugurat a Barcelona un gran projecte expositiu, presentat en diferents institucions de la ciutat, entre elles, la Fundació *Suñol, Casa Àsia, Casa *Elizalde, Palau Robert i MACBA. El projecte és una iniciativa de la Fundació *ArtAids, impulsada i dirigida per l’escriptor i col·leccionista Han *Nefkens, amb la finalitat de “canalitzar recursos econòmics i energies humanes a favor de les persones seropositives i de la prevenció de la malaltia”. Convençut de la capacitat de l’art com a motor de coneixement, *Nefkens va comissionar a una vintena d’artistes un projecte al voltant d’aquest tema. Els resultats són ben variats: parteixen d’un treball conjunt amb persones afectades (“*Dead Man *Walking” de L.A.*Raeven, “El *jardiner *astrònom” de Josep M. Martín), se centren en la presència pública de la malaltia (“Línia vermella” d’Ignasi *Aballí, “*Trad as I” d’Antonio Ortega), o realitzen processos de recerca en països amb problemàtiques ben definides (“*Lab 50” de Pep *Dardanyá).
És curiós com l’actitud ha canviat molt respecte als 80, però les necessitats de comunicar, donar a conèixer, compartir, fomentar el respecte i l’acció continuen sent les mateixes. El “*Silence = *Death” dels 80 pot substituir-se ara per “*You Llauri *not *Alone”.
[Article publicat en *Bonart, 2010]
