A*LIVE_L’Inesperat_A Space Opera és un projecte d’ A*DESK  en col·laboració amb Fito Conesa & Mery Cuesta i la complicitat i suport del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Es tracta de la sèptima edició d’A*LIVE, el programa públic d’A*DESK que consisteix en un debat, amb format televisiu en streaming. En aquesta ocasió es tracta d’un format digital expandit i performàtic que compta amb  Fito Conesa y Mery Cuesta com a mestres de cerimònies i catalitzadors d’una sèrie de col·laboracions (audiovisuals i textuals) que giren entorn de la noció d’inesperat.

Aixi, per aquesta ocasió, hem convidat a persones que considerem referents per a reaccionar mitjançant una peça de vídeo, audio, texte o instruccions al que els suggereix la idea d’inesperat. Aquest llistat de col·laboradors/es de referència inclou a  Pilar Cruz, Paco Chanivet, Anna Dot, El Palomar, Pere Faura, Carolina Jiménez, Momu & No Es, Carlos Saez, Lorenzo Sandoval i Ian Waelder.

Inserint-se en la tradició de les space operas – narracions que fabulen sobre els viatges en l’espai i en les que l’emocional i la tecnologia tenen un important protagonisme – el tàndem Conesa-Cuesta entrellaça les aportacions d’artistes i col·lectius col·laboradors sobre un subtext que connecta la retransmissió televisiva tal i com era concebuda als 90 amb la difusió digital de continguts en l’actualitat.

A*LIVE_L’Inesperat_A Space Opera s’inspira en el treball pioner en  broadcasting de Nam June Paik (agafant el seu nom de l’emisió experimental que l’artista de Corea va realitzar a la televisió pública de Boston el 1969, titulada “Electronic Opera”), i en els intents grandiloqüents de la MTV dels 80 i els 90 per aconseguir comunicacions globals en tot el planeta. A l’escenari, Cuesta i Conesa inoculen aquestes idees en un paradigma de comunicació com l’actual, en el que la interacció a temps real amb l’espectador  a l’altre costat de la pantalla i els efectes de post-producció implementats en directe són fonamentals per a construir una estètica contemporània de l’audiovisual  live.

A*LIVE_L’inesperat_A Space Opera va tenir  lloc a la Sala Teatre del  CCCB, el dia 11 de desembre  a les 18 hores i es va poder  seguir per streaming.El vídeo complert es pot veure a continuació:

Gràcies infinites al Centre de Cultura Contempània de Barcelona (CCCB) per fer-ho possible; a Fito Conesa & Mery Cuesta pel seu talent i generositat i a Pilar Cruz, Paco Chanivet, Anna Dot, El Palomar, Pere Faura, Carolina Jiménez, Momu & No Es, Carlos Saez, Lorenzo Sandoval i Ian Waelder per a unir-se a nosaltres en aquesta aventura. I, last but not least, mil gràcies a Siddaharth Gantam Singh per la meravellosa capçalera del programa.

Saló Diana (1977-78). El fantasma del paraíso barcelonés és un projecte d’investigació que recupera la memòria d’un cas paradigmàtic d’autogestió teatral, el Saló Diana. L’experiència coincideix amb el final del franquisme i el període de la transició, un moment en el que tot estava per fer.

El Saló Diana es fruit de las reivindicacions per la professionalització del sector teatral del moment i sorgeix com a experiència assembleària iniciada per Mario Gas, Carlos Lucena (Bujalance, 1925- Madrid, 1995) i Albert Dueso (Barcelona, 1952-2007). Ubicada en l’antic cinema Diana, al carrer Sant Pau de Barcelona, el Diana neix com una necessitat de praxis, de tenir un entorn assembleari lligat a un centre de producció en el que la diversitat i la pluralitat (dels seus membres i del seu programa) en van ser les notes dominants.

La trajectòria del Saló Diana, tan breu com intensa, és recollida en el llibre Saló Diana (1977-1978). El fantasma del paraíso barcelonés (co-editat per Montse Badia I Mario Gas) mitjançant una extensíssima recerca documental, així com entrevistes amb un bon nombre de persones que en aquell moment iniciaven les seves trajectòries professionals, com el propi Mario Gas, Vicky Peña, Sílvia Munt, Ricard Borrás, Juanjo Puigcorbé, Pau Riba o Carme Elías, entre d’altres. La publicació s’acompanya d’un programa públic que els reunirà, en una taula rodona moderada per Rosa Badia.

[Entrevista amb Mario Gas, al programa Tot és comèdia de Rosa Badia. Cadena ser (5-9-2020)->
https://play.cadenaser.com/audio/370RD010000001641799/?ssm=whatsapp]
.mp3

Entrevista amb Marc Giró al programa Vosté Primer. RAC1 (23-9-2020)

-3.mp3

Oli i artistes

Pantalles i pastilles
Catálogo / Catàleg / Catalogue

Frederic Montornés escriu sobre el catàleg de Pantalles i Pastilles

Punts de Fuga

Punts de Fuga és una publicació iniciada per Cal Cego. Col·lecció d’Art Contemporani, que s’articula a partir de 7 nocions claus relacionades amb les línies discursives de la col·lecció i que també són temes essencials en la discussió actual al voltant del treball en art. Aquestes nocions són nomadisme, creació de coneixement, col·laboració, procesos, relacions intergeneracionals, desjerarquització i la relació Art-Vida.

Punts de Fuga és una edició a càrrec de Montse Badia i inclou textos de David Armengol, Pilar Bonet, Raimundas Malašauskas, Martí Manen, Frederic Montornés, Laurence Rassel i David G. Torres.

Catalogació: Marisa Pérez Vázquez. Disseny gràfic: Alex Gifreu. Traduccions: Graham Thomson, Marina Vives, Hector Acuña.

Tamany: 240 x 320 mm
92 pàgines
Edicions independents en català, castellà, anglès
ISBN Punts de Fuga: 978-84-697-8392-4

Pep Vidal és un científic i també un artista i desenvolupa el seu treball artístic a l’espai d’intersecció, de trobada i desencontre entre les dues maneres de veure el món. Els canvis infinitesimals i les mesures són els principals punts de partida a l’hora de definir els seus projectes. Una de les coses que tenen en comú els àmbits científic i artístic és la curiositat, la de partir de preguntes concretes. Oli d’una olivera (Oli d’una olivera) parteix d’una pregunta que pot semblar ingènua i per això mateix és capaç de desencadenar un fascinant procés de recerca: Quant oli surt d’una olivera? El procés que ha conduït a la formalització final del projecte ha estat molt semblant a la de la producció de l’oli. Si la producció d’oli implica un filtrat de residus, la producció d’Oli d’una olivera (Oli d’una olivera) ha comportat un filtrat d’idees i variables.

A l’inici del procés, Vidal va partir de la importància del control de la producció fins a portar aquesta màxima a l’extrem: per què no maximitzar la producció d’oli i minimitzar la mida de l’arbre que produeix les olives? A partir de la pregunta, quant oli produeix una olivera bonsai? I quant oli produeix una olivera tradicional? va posar en relació una olivera concreta, plantada a la zona del Baix Penedès i una olivera bonsai que el mateix artista va comprar. La relació dels tramanys de diferents objectes o sistemes que presenten similituds i diferències ja havia ocupat projectes anteriors de l’artista. Recordem f(t) = f(t-tº) (comissariat per Marina Vives a la Capella de Sant Roc, Valls, 2015) en què va posar un bonsai de vuit anys sobre la terra que necessitaria si no s’hagués modificat en bonsai o Un humil mitjó (Fundació Tàpies, 2010 ), Tàpies, entre d’altres.

En el fons, el més significatiu de la comparació, o dit altrament, el nexe que uneix olivera i bonsai és l’artificiositat. L’artificiositat a què l’home sotmet el bonsai per controlar-ne la mida i l’artificiositat a què l’home sotmet a l’olivera, plantat en un entorn concret perquè produeixi les olives que donaran lloc a l’oli, un oli que guarda una estreta relació amb l’origen.

Mesurar era i és l’essència del projecte, però mesurar també implica la impossibilitat de ser precís. I descartada l?opció d?una premsada tradicional de la producció d?una única olivera, l?arternativa va ser una premsada do it yourself, casolana i manual, i de la qual, com en tot experiment, apareixen els descobriments: els residus, els sòlids i els líquids. El que és més valuós, l’oli, es calibra i pesa amb la màxima precisió i professionalitat possibles i amb certificat inclòs. Però, a diferència de la producció tradicional, en el procés de Pep Vidal, els residus no s’eliminen, sinó que formen part del resultat final, perquè els residus també són part del que surt d’una olivera, que a més no és una olivera genèrica, sinó que és una olivera molt concreta, una Olea Europaea plantada al Baix Penedès.

Fotografies: Naty Creci

Oli d’una olivera és una producció de la Col·lecció d’Art Contemporani Cal Cego.