Si alguna cosa té la comunitat artística és la seva capacitat d’assimilar el moment, l’esperit crític i la disposició per visibilitzar les dificultats des d’un espai de llibertat, o almenys això pensem. L’ortodòxia econòmica –completament integrada en el nostre pensament i responsable del desordre en què ens trobem– ens ha portat, de manera subtil i enganyosa, a internalitzar un conjunt de valors i formes de veure el món que ens impedeix RE-imaginar canvis radicals.
Estem en un moment de prefixos. Els conceptes existeixen però són els matisos els que n’actualitzen els signifi cats. Aquest prefi x REque s’ha anat repetint fins a l’esgotament aquests darrers mesos és el que explorem en aquest monogràfic. El REestà tan present que fins i tot es parla de la “generació RE”. No és ja ni tan sols biològica. No engloba persones nascudes en una franja temporal amb pautes de pensament o de comportament comunes, sinó que RE-uneix una “generació mental”, que comparteix una actitud solidària, inclusiva, resilient, flexible, dinàmica i adaptable. Unes qualitats raonables per poder navegar en aquests “temps líquids”, com els va definir Zygmunt Bauman, plens d’incertesa i alhora de possibilitats, d’empoderament, però també de fragilitat.
Són també temps de pensar en col·lectivitat. Per això, hem convidat perfi ls multidisciplinaris, transversals i polièdrics per tal de RE-accionar a una amalgama de conceptes proposats. El resultat és un puzle d’aproximacions, formals i mentals. Mar Arza treballa sobre reescriure; Armen Avanessian i Andreas Töpfer especulen i dibuixen la noció de recursivitat; Fito Conesa ens refresca amb noves tecnologies. Eli Cortiñas explora poèticament el refeminitzar; Gisela Chillida troba la reacció en la re-reacció; Frau Diamanda/Hector Acuña i Pol Merchan exploren, des de posicions diferents, les implicacions de regenderitzar-se. El reagrupar de Marcelo Expósito ens duu a un sentit de comunitat; Laura González i Chiquita Room reivindiquen la idea de realitzar-se des d’un punt de vista individual i humà; Martí Manen relaciona passat i present per construir el futur. Marta Marcé rebrota amb la mitologia; la resiliència ve a través de Diana Padrón. Moisés Puente ens aproxima a reinventar la ciutat; Tere Recarens redibuixa, i, fi nalment, Eirik Senje busca la reactivació a partir de l’anhel.
La pandèmia ha evidenciat que, per abordar l’emergència climàtica, les creixents distopies socials i qualsevol crisi emergent, cal RE-setejar el sistema en la seva totalitat. Dit de manera més positiva, seria possible impulsar un canvi en aquesta fragilitat estructural en què estem immersos? Aquest RE-set dependrà de la nostra capacitat d’escoltar el que passa al nostre voltant i de la simbiosi entre totes les fi gures implicades. RESETEGEM!
